Documentals Hora-D

Comencen les emissions dels documentals que ha realitzat la Perifèrica produccions per l’espai de documentals L’HORA-D d’IB3 Televisió.

Capítol 6: ELS VEÏNATS DEL RIF

Qui són els nostres veïns? Com és la comunitat magribina que, des de fa aproximadament quaranta anys, conviu amb nosaltres? Què sabem dels seus orígens i de la seva cultura? Coneixem la comunitat musulmana que viu a Mallorca des de fa prop de 40 anys?

Prop del 80% dels immigrants marroquins que viuen a les Illes Balears prové de la regió del Rif, una de les més pobres del Marroc. El Rif, amb una història plena d’ocupacions i imposicions i habitada per una població de cultura i origen bereber, pertany al regne alauita des de fa només 50 anys. Les desigualtats econòmiques i socials, sumades a una situació política marcada per la tensió, han fet que aquesta zona sigui un dels principals focus d’emigració cap a Europa.

Capítol 5: EL BOOM DEL VI

Durant els darrers deu anys el creixement de la producció vitivinícola ha estat constant i, en alguns casos espectaculars a les Illes Balears.Recorrent distints cellers veurem els diversos aspectes que formen el món del vi: des de les grans bodegues conegudes a una tradició de 13 generacions o a un celler que intenta maridar l’ecologisme i el negoci entre d’altres:Ca n’Axartell, Terra Moll, Son Bordils, Miquel Oliver, Can Majoral, Macià Batle, Binitord, Can Rich…

Tradició, modernitat, especialització…

Capítol 4: QUI SOM?

Quin és el nostre pool genètic? Pool paraula anglesa que significa piscina, es la manera de representar tot el conjunt de còpies de gens que hi ha a una població. Al conjunt de gens que porta cada persona hi ha restes de totes les contribucions històriques i més recents que l’han formada. En el cas de la població balear diferents pobles han contribuït al “pool” genètic dels illencs: Poblament talaiòtic. Cartaginesos. Romans. Musulmans. Corona d’Aragó. Dominació anlesa de Menorca. “Boom” turístic a partir dels 70s. El pool genètic d’una població està molt lligat amb la seva historia i la seva demografia. A Mallorca hi ha un grup si cal més aïllat i endogàmic que altri. Descendeix d’una part dels jueus conversos mallorquins i l’anomenam Xuetes. La població d’Eivissa mostra una clara diferencia de la resta d’Illes sobretot pel que fa a l’herència matrilineal. Les dues poblacions han sofert els efectes de l’endogàmia…

Capítol 3: BONET·VILLARONGA·MESQUIDA. I DE COP EL PLAER D’ESCRIURE DINS L’AIGUA.

Bonet, Villaronga, Mesquida: Basat en els testimonis vius i directes d’una cantant, un cineasta i un escriptor: Maria del Mar Bonet, Agustí Villaronga i Biel Mesquida, tres amics. Tres veus de combat. Tres veus que s’agermanen a la pel·lícula EL MAR, basada en la novel·la de Blai Bonet dirigida per Agustí Villaronga i on col·laboren Biel Mesquida i Maria del Mar Bonet. La boca, les mans i els ulls al servei de la creació.

Capítol 2: JORGE DEZCALLAR. L’HOME QUE HO SABIA QUASI TOT.

Jorge Dezcallar, nascut a Palma el 1945, ha ocupat les ambaixades més destacades per a un país com Espanya. Des del Marroc, passant pel Vaticà i, finalment, als Estats Units, ha estat el primer –i de moment, únic– civil a ocupar la direcció del Centre Nacional d’Intel·ligència.

El documental vol repassar, a través de l’anàlisi de Dezcallar, els fets més destacats de la història contemporània recent, des de l’adaptació del cos diplomàtic a la democràcia, passant per la Conferència de Pau de Madrid (1991), les complexes relacions entre Espanya i el Marroc; els atemptats de l’11-M i la gestió que en va fer el govern de José María Aznar; la mort de Joan Pau II; l’elecció de Barack Obama…

I com cada any, l’ambaixador d’Espanya imparteix una Lliçó inaugural anomenada «L’estat del món» per inaugurar el curs del seu cosí Gonçal López Nadal a la Facultat d’Economia de la UIB.

Capítol 1: SABATES D’INCA. DE YANKO A CAMPER.

Passat, present i futur. De l’etapa d’expansió i de l’èxit més important, a la caiguda. Quins són els supervivents? Són l’aposta pel luxe i la qualitat l’única via de sortida? El documental explica el procés de desindustrialització i deslocalització que ha marcat la tendència econòmica més recent  amb l’exemple d’Inca. Un viatge a través del temps, un exercici de macroeconomia amb un exemple clar: un centre industrial vibrant, caracteritzat per l’emprenedoria, la producció de proximitat centrada en la sabata i la pell. Lotusse, George’s, Yanko, Camper, Fabrica Ramis, Carmina Shoemaker…