els rastres fosforescents dels caragols

El títol procedeix de la reproducció de l’obra de Joan Miró “Personnages dans la nuit suivant les traces phosphorescents des escargots”, l’única il·lustració de l’article “Miró:Je travaille comme un jardinier” escrit per un jove critic d’art francès Yvon Taillandier que es publicà a la revista XXe siècle, el febrer de 1959 a Paris.

El documental es va rodar a Paris, amb una entrevista a Taillandier; Palma, al taller Sert, Son Boter i la Fundació Pilar i Joan Miró; Barcelona, a la Fundació Joan Miró; Mont-roig, al Mas Miró; Gallifa, a la Fundació Artigas i a Nova York, al Moma.

El documental compagina les paraules de Taillandier amb traces biogràfiques de Joan Miró durant els anys 1956-1961.

L’any 1956 Miró va veure complert un bell somni disposant, als 63 anys, d’un gran Taller a Mallorca: el taller Sert.

La narració segueix l’ordre envolvent dels capítols del text Je Travaille comme una Jardinier: Tensió d’esperit. La música muda de les coses. Un punt de partida. El taller. Dos i dos no són quatre. Per a ser un home. Arribar a l’universal.

 “que la meva obra sia com un poema musicat per un pintor” Joan MIRÓ

 

———————————————————————

El título procede de la reproducción de la obra de Joan Miró “Personnages dans la nuit suivant les traces phosphorescents des escargots”, la única ilustración del articulo “Miró:Je travaille comme un jardinier” escrito por un joven crítico de arte francés Yvon Taillandier que se publica en la revista “XXe siècle”, en febrero de 1959 en Paris.

El documental se rodó en Paris, con una entrevista a Taillandier; en Palma; en Barcelona y en Nueva York, en el Moma.

En el año 1956 Miró vió cumplido un bello sueño disponiendo, a los 63 años, de un gran Taller en Mallorca: el taller Sert.

El documental compagina las parabras de Taillandier con trazos biográficos de Joan Miró durante los años 1956-1961.

La narración sigue el orden envolvente de los capítulos del texto Je Travaille comme una Jardinier: Tensió de espiritu. La música muda de las coses. Un punto de partida. El taller. Dos y dos no son cuatro. Para ser un hombre. Llegar a lo universal.

“que mi obra sea como un poema musicado por un pintor”. Joan MIRO

———————————————————————