Miquela Rovira i la seva filla Emilia fugiren de Mallorca un mes després de l’assassinat del seu home, el batle de Palma, Emili Darder. Dues dones soles i rebutjades per la societat començaren una nova vida a l’estranger per retornar anys després, en ple franquisme, amb la vida refeta
Una història de superació, personal i quotidiana.
Miquela Rovira va néixer l’any que donava fi al segle XIX, en 1899 a Barcelona.
Amb 18 anys va conèixer a Emili Darder amb qui es va casar 3 anys després i amb qui tingué a la seva filla Emília. Al seu marit el varen assassinar el 1937 i ella i Emília hagueren de fugir i exiliar-se. Primer a França i després a Veneçuela. Tornaren a Mallorca 13 anys després amb 5 infants.
Aquesta és només una del miler d’històries anònimes que hem oblidat. Perquè els homenatges són pels seus homes, els qui moriren o assassinaren, als qui empresonaren. Aquest curt documental vol obrir la porta a totes les històries de darrere, de les dones valentes que sobrevisqueren i que guardaren la memòria. Elles no varen rebre homenatges i tampoc volien recordar ni parlar. Dones que van saber continuar vivint i aixecar a la família totes soles. No eren polítiques, no eren doctores, advocades o catedràtiques perquè la societat de l’època ho impedia. Eren dones invisibles i lluitadores.