En els pròxims tres dies Cesc Mulet (Inca, 1957) viurà una triple estrena de l’últim documental que ha dirigit. Toni Catany. El temps i les coses és un treball sobre l’amic fotògraf que va morir ara fa un any i mig a Barcelona. Demà hi ha preestrena a Madrid, al centre cultural Matadero. Divendres, La 2 de TVE n’estrena la versió en castellà. I dissabte s’estrenarà la versió original en català a Llucmajor, el poble on va néixer Toni Catany i on hi ha el projecte de construir el Centre Internacional de Fotografia que durà el seu nom. El documental era un projecte que havien acordat fer Cesc Mulet i Toni Catany l’any 2009. De fet, l’havien començat abans que el fotògraf morís de manera sobtada l’octubre del 2013. El director Cesc Mulet assegura que Toni Catany hi continua viu.
Com es retrata un fotògraf?
El que més em preocupava era com ensenyar les fotos tenint en compte que ell ja havia mort. Em vaig demanar una vegada i una altra com em podia aficar en els negres de Catany sense tenir-lo a ell. Amb aquesta circumstància, per a mi el més important era aconseguir l’atmosfera, i la màxima complexitat és que de cap manera podia fer “Catanys”. Finalment, es mostren més de 130 fotos, però també els seus llocs, els seus objectes. Crec que Toni Catany. El temps i les coses és una història de respecte. I si bé vàrem fer proves junts els darrers anys de la seva vida, puc dir que aquest documental està rodat amb en Toni molt viu en els seus amics. Veure com Ramon Massats, Miquel Barceló, Cristina García Rodero i, entre d’altres i per descomptat, Maria del Mar Bonet s’estimen en Toni Catany és de les coses que m’han donat més satisfacció.
Fa 18 anys que fundàreu La Perifèrica. Què significa tenir i mantenir una productora a Mallorca?
Sabem que, pel fet de treballar a Mallorca, tenim una perruqueria per a calbs. Així i tot, estam contents per la feina feta, perquè hi som tots els que la fundàrem i perquè de llavors ençà no hem fet més que sumar, amb una nòmina llarga de col·laboradors. El fet de veure el món des de la perifèria ens ha duit a no fer només audiovisuals, pel·lícules, documentals i curtmetratges, sinó també publicitat, treballs corporatius, videocreacions i disseny d’exposicions. A Mallorca la indústria audiovisual és tan feble que has de diversificar. Mai ha interessat a cap institució. De tota manera, la quantitat i la diversitat a mi m’exciten enormement.
Continúa leyendo
