mayo 27

Cesc Mulet: “Crec que és molt més necessari deformar que formar” (Ara Balears)

que-Toni-Catany-Mallorca-no_ARAIMA20150527_0062_1

En els pròxims tres dies Cesc Mulet (Inca, 1957) viurà una triple estrena de l’últim documental que ha dirigit. Toni Catany. El temps i les coses és un treball sobre l’amic fotògraf que va morir ara fa un any i mig a Barcelona. Demà hi ha preestrena a Madrid, al centre cultural Matadero. Divendres, La 2 de TVE n’estrena la versió en castellà. I dissabte s’estrenarà la versió original en català a Llucmajor, el poble on va néixer Toni Catany i on hi ha el projecte de construir el Centre Internacional de Fotografia que durà el seu nom. El documental era un projecte que havien acordat fer Cesc Mulet i Toni Catany l’any 2009. De fet, l’havien començat abans que el fotògraf morís de manera sobtada l’octubre del 2013. El director Cesc Mulet assegura que Toni Catany hi continua viu.

Com es retrata un fotògraf?

El que més em preocupava era com ensenyar les fotos tenint en compte que ell ja havia mort. Em vaig demanar una vegada i una altra com em podia aficar en els negres de Catany sense tenir-lo a ell. Amb aquesta circumstància, per a mi el més important era aconseguir l’atmosfera, i la màxima complexitat és que de cap manera podia fer “Catanys”. Finalment, es mostren més de 130 fotos, però també els seus llocs, els seus objectes. Crec que Toni Catany. El temps i les coses és una història de respecte. I si bé vàrem fer proves junts els darrers anys de la seva vida, puc dir que aquest documental està rodat amb en Toni molt viu en els seus amics. Veure com Ramon Massats, Miquel Barceló, Cristina García Rodero i, entre d’altres i per descomptat, Maria del Mar Bonet s’estimen en Toni Catany és de les coses que m’han donat més satisfacció.

Fa 18 anys que fundàreu La Perifèrica. Què significa tenir i mantenir una productora a Mallorca?

Sabem que, pel fet de treballar a Mallorca, tenim una perruqueria per a calbs. Així i tot, estam contents per la feina feta, perquè hi som tots els que la fundàrem i perquè de llavors ençà no hem fet més que sumar, amb una nòmina llarga de col·laboradors. El fet de veure el món des de la perifèria ens ha duit a no fer només audiovisuals, pel·lícules, documentals i curtmetratges, sinó també publicitat, treballs corporatius, videocreacions i disseny d’exposicions. A Mallorca la indústria audiovisual és tan feble que has de diversificar. Mai ha interessat a cap institució. De tota manera, la quantitat i la diversitat a mi m’exciten enormement.

A La Perifèrica hi entra i en surt gent constantment. ¿També troba excitant el treball en equip?

Aquest ofici és col·lectiu. Miquel Barceló em va confessar que hauria fet cine si no hi fos obligat treballar amb gent. En canvi, jo em consider un vampir, m’agrada xuclar la sang i deix que em xuclin la meva. Si no treballés en equip i hagués escollit un camí individual, no podria exercir de vampir.

¿Creu que la creativitat és, en bona mesura, un exercici de vampirisme?

Miri, intent que les meves filles entenguin que som un misto: trobo l’espurna i m’encenc tot sol. La creativitat té molt a veure amb la curiositat, amb la il·lusió. Si no tens la capacitat de ser curiós, si no t’excités qualsevol cosa, no té cap sentit dedicar-te al món de la creativitat. Jo plegaria. A més, la creativitat sol anar acompanyada de la imprevisió. I a mi m’apassiona no saber què passarà l’estiu que ve, ni a la tardor, ni gairebé la setmana que ve. És com aquella cançó: “ Por el camino yo me entretengo ”. També li diré que em deixo entrampar fàcilment, perquè m’encanten les trampes.

S’entretén a pensar o a despensar?

Jo no despens, mai no he despensat. Crec en la casuística. Però també reivindico els dois [disbarats], ser doiut, em sembla important si vols fer entrar noves idees en joc. De la mateixa manera, quan dono classes, a les quals sempre he dit no-classes, m’agrada més deformar que no formar, ho crec molt més necessari. La formació ens té massa constrenyits, és rigidesa, és millor deformar. Dos més dos no són quatre.

Què li passa a una persona creativa quan ha de gestionar la seva empresa?

A mi el que em passa és que renego dels números, però si entres en la regla del joc empresarial i vols mantenir-te, has de saber que més del 33,33% de la teva vida professional l’hauràs de dedicar a la gestió. Per crear sempre hi ha menys temps del volgut i del que necessites.

Agustí Villaronga és el seu amic, ha rodat amb Fernando Colomo La isla bonita , fa poc va estrenar el documental de Gaudí a la Seu de Palma i ara presenta el de Toni Catany. Tampoc no es pot dir que es mantingui a la perifèria.

Agustí Villaronga em va dir una vegada que no es podria considerar un cineasta fins que no hagués fet la novena pel·lícula. Digui’m com es pot arribar a la novena si et quedes a Mallorca.

A què creu que es deu?

Tinc la teoria que aquí mai no hem superat la Mallorca rural. Hem fet un paratge de turistes amb indignitats com les de Magaluf o la platja de Palma, on tots els residents a l’illa hauríem de tenir l’obligació d’estar-hi 48 hores seguides per ser conscients del que hem creat. En canvi, no hem treballat els nostres valors.

CRISTINA ROS | 27/05/2015 (Diari ARA)



Copyright © La Perifèrica produccions

Publicado 27/05/2015 por admin in category "Medios", "Proyectos