La 55a edició del Festival Internacional de Cinema de Gijón acollirà l’estrena mundial de La vida lliure, el nou llargmetratge de Marc Recha (Un dia perfecte per volar, Petit indi). La pel·lícula es presentarà els dies 18 i 19 de novembre a dintre de la Secció Oficial: Largometrajes i Enfants Terribles. A més, el pròxim 25 de novembre també pugnarà per endur-se el Gran Prix del prestigiós Festival Black Nights de Tallin (Estònia).

Marc Recha escriu i dirigeix aquest relat intimista protagonitzat per Sergi López (Pa negre, El laberinto del fauno) al costat de Miquel Gelabert, Núria Prims i dels joves actors Mariona Gomila i Macià Arguimbau, que narra el conflicte humà entre l’obligada lluita per la supervivència i l’anhel de llibertat. A través de la mirada d’una nena, la història té com a escenari l’illa de Menorca a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, un període marcat per la fam, el contraban i una epidèmia de grip.

Continúa leyendo

Un documental dirigit per Cesc Mulet recull la feinada inacabable del pare Rafel Ginard.

La passió jovenívola del pare Rafel Ginard (Sant Joan, 1899-1976), tasca recollida en el Cançoner Popular de Mallorca -una feina que li ocupà tota la vida-, es converteix ara en una peça documental divulgativa. Es tracta de La feina que no s’acaba mai, producció de la Casa Pare Ginard Museu de la Paraula i dirigida per Cesc Mulet, de La Perifèrica.

“En una ocasió, Maria del Mar Bonet va comparar la bíblia amb el Cançoner Popular del pare Ginard, com a llibre de comodí, de referència de la cultura mallorquina”, assenyala Mulet. I és que “el pare Ginard, quan treballava en els quatre volums del Cançoner, sabia que feia aquella tasca perquè algun dia es perdria”. Fou, doncs, “un visionari que tal vegada hagi estat poc considerat per la societat. Potser el fet d’haver estat capellà no l’hagi ajudat gaire”, diu Cesc Mulet, però “va fer una feina immensa de recuperació i recopilació de les glosades, tonades i cançons popular d’arreu de Mallorca”. El pare Rafel Ginard comptava, en la seva recerca, amb col·laboradors de tots els pobles i recull les excepcions lingüístiques de cada terme municipal en més de 100.000 fitxes de les prop de 16.000 cançons que va arribar a recopilar. És un treball extensíssim de més de 50 anys de feina, d’una feina que no va acabar mai. Ara, aquest documental de La Perifèrica narra aquell treball extraordinari del pare santjoaner i el posa a l’abast de tothom.

Continúa leyendo