Documentals Hora-D

Els documentals que ha realitzat la Perifèrica produccions per l’espai de documentals L’HORA-D d’IB3 Televisió: Capítol 24: TORNAR A L’ESCOLA El nou curs 2020-2021 va començar de forma esglaonada i semipresencial el passat 10 de setembre a les Illes Balears. Un començament diferent i singular a causa de la COVID19. Els més petits no notaren molts de canvis i s’adaptaren aviat a les noves mesures d’higiene. Tornar a l’escola acompanya a na Martina i en Pau a trobar-se amb la seva mestra després de tants de mesos. També a Aina que només pensava en trobar nous companys de joc. Pau, Aleix, Ariadna, Laia, Magí… amb ells i les seves famílies reflexionam sobre el fet educatiu, la presencialitat, els nous models d’educació…. Capítol 23: 100 ANYS DE COOPERATIVES AGROALIMENTARIES A LES BALEARS Un recorregut per la història de les cooperatives agroalimentàries a les Illes Balears i la importància del món agrari dins l’economia i la societat balear del darrer segle. La celebració dels 100 anys de la cooperativa de Sant Joan és l’excusa per a conèixer altres cooperatives singulars: Camp de Formentera, Ecofeixes a Eivissa, Mè cooperativa a Pollença, entre d’altres, així com el paper de la dona al món agrari. Capítol 22: ELS ESCLAUS DE FRANCO Entre els anys 1936- en plena Guerra Civil- i 1942 les Illes Balears varen acollir desenes de camps de presoners polítics i militars. La major part d’ells van ser forçats a treballar en obres d’infrastructura viària i de defensa. Sota condicions de misèria, de poca higiène i privats de tota classe de drets els vençuts eren explotats, sota l’excusa de la redempció i reeducació en els valors nacionalcatòlics del règim dictatorial, per a benefici del franquisme i, en algunes ocasions dels seus mantenidors. La major part d’aquests camps estaven a Mallorca. Capítol 21 Especial Covid-19: LA QUARANTENA Capítol 20: ALZHEIMER, CAMINANT JUNTS L’Alzheimer és una malaltia que no tan sols afecta al malalt sinó també als familiars propers que pateixen d’una forma directa la seva evolució. En aquest documental els protagonistes són els cuidadors. Familiars, amics que porten el pes del dia a dia. Tomeu, Joan, Manel, Sherry, Charles, Fernando i Maria no es coneixen entre ells, de distinta edat, amb experiències vitals diferents estan units per una característica: cuiden a un malalt d’alzheimer. Ens parlen de les seves pors, els seus pensaments entorn a la persona estimada, entorn a la malaltia i la percepció que la nostra societat té d’ella. Capítol 19: CENT ANYS I UN DIA El documental es basa en els testimonis de Francisca, Biel, Antoni, Concepció, Araceli i Xisco, centenaris que ens parlen de alguns moments clau de la vida: la infància, l’amor, la feina, els fills, la guerra, la religió, la vida moderna i la mort. A les Illes Balears hi ha més de 260 persones que superen els 100 anys d’edat. El mon mai ha canviat tan ràpidament com en el darrer segle. Però la Història amb majúscules, la que te a veure amb els grans esdeveniments, està formada per les milers d’històries personals, petites i reals, que configuren el mon. Més enllà de les dades estadístiques, més enllà de la demografia, estan ells, els protagonistes dels darrers 100 anys. Capítol 18: RÚSSIA. UNA HISTÒRIA DE PILAR BONET La periodista eivissenca Pilar Bonet ha estat durant 30 anys la corresponsal del diari El País a la Unió Soviètica i els països postsoviètics. Actualment continua vivint a Moscou i treballant pel diari, encara que ja no s’encarrega del dia a dia. A través de les seves cròniques i reportatges i d’una sèrie d’objectes que ha anat col·leccionant i recollint durant aquests anys i que contenen un munt d’anys de la vida de la Unió Soviètica i la federació de Rússia, farem un repàs als fets recents del país, des de la Perestroika, passant per la caiguda de la Unió Soviètica l’any 1991, l’entrada del capitalisme o l’arribada al poder de Vladimir Putin. Un abric, un cadenat, una llibreta, una màscara de gas, una bala perduda… Un repàs a la història de Rússia i a la trajectòria d’una dona que ha dedicat la seva vida a explicar, a cercar respostes, a intentar comprendre… Capítol 17: ELS TALLERS DE JOAN MIRÓ

Seguint el procés de la nova museïtzació del Taller Sert a Palma, descobrim la petjada de Joan Miró i l’ànima dels seus tres tallers: Mas Miró a Montroig, i el Taller Sert i Son Boter a Palma.

Amb la participació de: Joan Punyet Miró, nét del pintor; Jean Marie del Moral, fotògraf; Josep Massot, periodista i escriptor; Elena Juncosa, directora Fundació Mas Miró; Patricia Juncosa, conservadora Fundació Pilar i Joan Miró.

Capítol 16: FEINA D’ARTESÀ Les xifres del comerç mostren una tendència de cada vegada més elevada de compra de productes de fora de les Illes. No obstant això, algunes empreses que fabriquen producte local, fet aquí, resisteixen generacions rere generacions i en alguns casos es reinventen per resistir en un mercat de globalització cada vegada més competitiu. Capítol 15: DEIÀ, EL PREU DEL PARADÍS Què en queda del Deià mític de l’escriptor Robert Graves, la poeta Claribel Alegria o el pintor Mati Klarwein? Encara resisteix la bohèmia a la de cada cop més car i elitista Serra, destí de milionaris i famosos? Quin és el preu del paradís? I pot ser per sempre el paradís? Capítol 14: L’OLI. OR DE MALLORCA Descobrirem el món de l’oli mallorquí. Des de finques amb una producció industrial a finques de producció a escala més reduïda o les finques de la Serra de Tramuntana. Veurem les tafones tradicionals i la segona tafona més moderna del món. La D.O. Oli de Mallorca és ja una marca veterana. Capítol 13: LA UNIVERSITAT Un documental que mostra el present de la UIB, a través dels seus protagonistes, planteja qüestions com l’evolució de l’alumnat, el prestigi de la universitat en els rànquings nacionals i internacionals… Què és realment una universitat en el present? Què representa per a les Illes Balears comptar amb una universitat? La valoració del coneixement en si mateix és una de les grans batalles de la universitat del futur. Capítol 12: CEREVISIA JACTA EST (Cervesa artesana) Malta, aigua, llúpol i llevats, els quatre ingredients que fan una de les begudes més consumides de la història, la cervesa. L’augment de la fabricació de cervesa artesana és un fenomen mundial,i les Balears no en queden al marge. De cada vegada hi ha més petites empreses i petits productors de cervesa que aposten per aquest mercat, des dels que fan la cervesa a casa per consum propi, fins aquells que han muntat un petit negoci com un estil de vida. Ens demanarem si amb el blat de les Illes es pot fer cervesa?, és possible fer cervesa 100% local?, d’on provenen les maltes i els llúpols?, com ha augmentat el consum de cervesa?, Quants tipus hi ha? des de quan trobam cerveses?… És la beguda de moda, espumosa i refrescant, social. Una escuma que triomfa i que a les Balears encara té un llarg camí per recórrer. Capítol 11: EXPATRIATS Hem volgut saber com viuen, fora, i també què troben a faltar. Per això hem contactat amb 4 joves de les Balears que fan feina a Holanda, Bèlgica, Estats Units i Austràlia. Tots quatre reflexionen sobre la seva estada fora, el seu desenvolupament professional. I fan, també, una mirada al futur. Són vides d’expatriats illencs, com molts altres, que cerquen créixer professionalment i personalment en molts llocs del món. Capítol 10: EL SAVI I LA MUNTANYA. JOSEP MASSOT I MUNTANER Dues Converses amb Josep Massot i Muntaner al monestir de Montserrat ens descobriran la figura d’aquest monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Nascut a Palma el 1941, ha esdevingut una figura clau de la cultura i literatura catalanes. Capítol 9: EL PA DE CADA DIA Un capvespre Alexander Fleming va deixar el seu laboratori al Saint Mary’s Hospital de Londres i va decidir anar al pub The Fountain Abbey. Allà, es va seure i va demanar una pinta de cervesa. Mentre la bevia va reparar amb un bocí de pa florit que estava sobre la seva taula. Pensatiu el va agafar i va prémer: les espores del fong varen omplir l’aire. Penicillium notatum, la primera passa per descobrir la penicil·lina estava donada. No sabem si va ser així, però sí sabem que ja els antics egipcis coneixien les propietats antibiòtiques del pa florit. Capítol 8: ACCIÓ! 50 anys del maig del 68 50 anys després del maig del 68 recordam els esdeveniments de la mà d’aquells que visqueren els fets. Però què passa al món actualment? Quina és la lluita actual? Feministes, jubilats, estudiants… Analitzarem la lluita i donarem veu a alguns col·lectius que avui, l’any 2018, surten al carrer. Capítol 7: BALEARS 2050 Com serà la societat en què viurem d’aquí a 30 anys? Com ens hauran afectat els efectes del canvi climàtic? Quins canvis socioeconòmics es preveuen a mig termini? Ens demanem com serem, com viurem, d’on serem i què farem l’any 2050 a les Illes Balears. Capítol 6: ELS VEÏNATS DEL RIF Qui són els nostres veïns? Com és la comunitat magribina que, des de fa aproximadament quaranta anys, conviu amb nosaltres? Què sabem dels seus orígens i de la seva cultura? Coneixem la comunitat musulmana que viu a Mallorca des de fa prop de 40 anys? Prop del 80% dels immigrants marroquins que viuen a les Illes Balears prové de la regió del Rif, una de les més pobres del Marroc. El Rif, amb una història plena d’ocupacions i imposicions i habitada per una població de cultura i origen bereber, pertany al regne alauita des de fa només 50 anys. Les desigualtats econòmiques i socials, sumades a una situació política marcada per la tensió, han fet que aquesta zona sigui un dels principals focus d’emigració cap a Europa.

Capítol 5: EL BOOM DEL VI

Durant els darrers deu anys el creixement de la producció vitivinícola ha estat constant i, en alguns casos espectaculars a les Illes Balears.Recorrent distints cellers veurem els diversos aspectes que formen el món del vi: des de les grans bodegues conegudes a una tradició de 13 generacions o a un celler que intenta maridar l’ecologisme i el negoci entre d’altres:Ca n’Axartell, Terra Moll, Son Bordils, Miquel Oliver, Can Majoral, Macià Batle, Binitord, Can Rich… Tradició, modernitat, especialització… Capítol 4: QUI SOM? Quin és el nostre pool genètic? Pool paraula anglesa que significa piscina, es la manera de representar tot el conjunt de còpies de gens que hi ha a una població. Al conjunt de gens que porta cada persona hi ha restes de totes les contribucions històriques i més recents que l’han formada. En el cas de la població balear diferents pobles han contribuït al “pool” genètic dels illencs: Poblament talaiòtic. Cartaginesos. Romans. Musulmans. Corona d’Aragó. Dominació anlesa de Menorca. “Boom” turístic a partir dels 70s. El pool genètic d’una població està molt lligat amb la seva historia i la seva demografia. A Mallorca hi ha un grup si cal més aïllat i endogàmic que altri. Descendeix d’una part dels jueus conversos mallorquins i l’anomenam Xuetes. La població d’Eivissa mostra una clara diferencia de la resta d’Illes sobretot pel que fa a l’herència matrilineal. Les dues poblacions han sofert els efectes de l’endogàmia… Capítol 3: BONET·VILLARONGA·MESQUIDA. I DE COP EL PLAER D’ESCRIURE DINS L’AIGUA. Bonet, Villaronga, Mesquida: Basat en els testimonis vius i directes d’una cantant, un cineasta i un escriptor: Maria del Mar Bonet, Agustí Villaronga i Biel Mesquida, tres amics. Tres veus de combat. Tres veus que s’agermanen a la pel·lícula EL MAR, basada en la novel·la de Blai Bonet dirigida per Agustí Villaronga i on col·laboren Biel Mesquida i Maria del Mar Bonet. La boca, les mans i els ulls al servei de la creació. Capítol 2: JORGE DEZCALLAR. L’HOME QUE HO SABIA QUASI TOT. Jorge Dezcallar, nascut a Palma el 1945, ha ocupat les ambaixades més destacades per a un país com Espanya. Des del Marroc, passant pel Vaticà i, finalment, als Estats Units, ha estat el primer –i de moment, únic– civil a ocupar la direcció del Centre Nacional d’Intel·ligència. El documental vol repassar, a través de l’anàlisi de Dezcallar, els fets més destacats de la història contemporània recent, des de l’adaptació del cos diplomàtic a la democràcia, passant per la Conferència de Pau de Madrid (1991), les complexes relacions entre Espanya i el Marroc; els atemptats de l’11-M i la gestió que en va fer el govern de José María Aznar; la mort de Joan Pau II; l’elecció de Barack Obama… I com cada any, l’ambaixador d’Espanya imparteix una Lliçó inaugural anomenada «L’estat del món» per inaugurar el curs del seu cosí Gonçal López Nadal a la Facultat d’Economia de la UIB. Capítol 1: SABATES D’INCA. DE YANKO A CAMPER. Passat, present i futur. De l’etapa d’expansió i de l’èxit més important, a la caiguda. Quins són els supervivents? Són l’aposta pel luxe i la qualitat l’única via de sortida? El documental explica el procés de desindustrialització i deslocalització que ha marcat la tendència econòmica més recent  amb l’exemple d’Inca. Un viatge a través del temps, un exercici de macroeconomia amb un exemple clar: un centre industrial vibrant, caracteritzat per l’emprenedoria, la producció de proximitat centrada en la sabata i la pell. Lotusse, George’s, Yanko, Camper, Fabrica Ramis, Carmina Shoemaker…