Un documental dirigit per Cesc Mulet recull la feinada inacabable del pare Rafel Ginard.
La passió jovenívola del pare Rafel Ginard (Sant Joan, 1899-1976), tasca recollida en el Cançoner Popular de Mallorca -una feina que li ocupà tota la vida-, es converteix ara en una peça documental divulgativa. Es tracta de La feina que no s’acaba mai, producció de la Casa Pare Ginard Museu de la Paraula i dirigida per Cesc Mulet, de La Perifèrica.
“En una ocasió, Maria del Mar Bonet va comparar la bíblia amb el Cançoner Popular del pare Ginard, com a llibre de comodí, de referència de la cultura mallorquina”, assenyala Mulet. I és que “el pare Ginard, quan treballava en els quatre volums del Cançoner, sabia que feia aquella tasca perquè algun dia es perdria”. Fou, doncs, “un visionari que tal vegada hagi estat poc considerat per la societat. Potser el fet d’haver estat capellà no l’hagi ajudat gaire”, diu Cesc Mulet, però “va fer una feina immensa de recuperació i recopilació de les glosades, tonades i cançons popular d’arreu de Mallorca”. El pare Rafel Ginard comptava, en la seva recerca, amb col·laboradors de tots els pobles i recull les excepcions lingüístiques de cada terme municipal en més de 100.000 fitxes de les prop de 16.000 cançons que va arribar a recopilar. És un treball extensíssim de més de 50 anys de feina, d’una feina que no va acabar mai. Ara, aquest documental de La Perifèrica narra aquell treball extraordinari del pare santjoaner i el posa a l’abast de tothom.
Ginard escrivia “el poble cultiva quasi totes les àrees: la poesia, la dansa, la música i, més rudimentàriament, l’escultura, l’arquitectura, la pintura o, millor, l’art decorativa. Masies, marges de paret seca, siurells, gerres i gerretes, taules, plats, adreços de cuina pagesa, decoració de les voltes de les cases, robes teixides a mà, obra de palma, arades primitives, gaiatos de pastor, coll de pou i de cisterna… Tot això i moltes altres coses són manifestacions de l’art popular, branques de l’arbre mil·lenari del folklore. L’ambient d’avui és la negació del folklore i, per això, igual que una planta en un clima advers agonitza a tot arreu, el poble ha romput amb el seu passat. El Cançoner és la nostra terra feta música i cançó”. Aquest testimoni és recollit a la peça audiovisual de 25 minuts. “El guió és gairebé tot del pare Ginard”, diu Mulet, “no ha fet falta afegir-hi gaire més”.
El pare Ginard aplega la primera cançó a 12 anys i no veu acabada la publicació dels quatre volums del Cançoner Popular per part de l’Editorial Moll fins al 1975, un any abans de morir. La feina de Rafel Ginard, a més, és una tasca col·lectiva, perquè a tots els pobles crea una xarxa de col·laboradors com fa també Antoni Maria Alcover per a l’elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear.
Francesc de B. Moll deia: “Tres són les obres culminants dins la història cultural de Mallorca: el Diccionari i les Rondalles de mossèn Antoni Maria Alcover i el Cançoner Popular de Mallorca del pare Rafel Ginard. Tres monuments que perpetuen la triple manifestació verbal del nostre poble: la llengua, les llegendes i la poesia de la terra”.
A partir de 1924, el pare Ginard començà a col·laborar en el Diccionari Alcover-Moll. El 1932 redactà un llibre de records que titulà De com era infant, que no veuria la llum fins al 2007. L’obra és una joia tant des del punt de vista literari com documental. Narra les vivències d’un infant a la Mallorca rural de principis del segle XX, i ho fa amb una prosa rica i viva. Francesc de Borja Moll va envestir la feina d’estructurar, ordenar i finalment editar el que és el Cançoner Popular de Mallorca en quatre toms, tal com avui el coneixem. El primer va aparèixer el 1966, mentre que el darrer va sortir just un any abans que el pare Ginard morís, al convent d’Artà, el 1976.
L’estrena i presentació de La feina que no s’acaba mai. El cançoner de Rafel Ginard serà demà, dilluns dia 5, a les 20 h a la sala Petita del teatre Principal de Palma. Hi assistiran Francesc Miralles, vicepresident de Cultura del Consell de Mallorca; Miquel Sbert, expert en etnopoètica; Cesc Mulet, director del documental, i Carme Castells directora de la Casa Pare Ginard. Hi actuaran Joana Gomila i Laia Vallès, de Folk Souvenir, que també posen la banda sonora al film.
MARGALIDA MATEU Palma– www.arabalears.cat