El petit peó

Una producció de Minimal Films i La Perifèrica produccions, amb la participació de RTVE, en coproducció amb XARXA, 3cat, la participació d’IB3, amb el suport d’ICEC i ICIB i el finançament d’ICO

Sinopsi

Arturito Pomar, amb només dotze anys, sortia a les portades de les revistes dels anys quaranta com a nen prodigi dels escacs. Es va convertir en una figura popular a Espanya en una època de misèria i, gràcies a ell, el joc de les 64 caselles es va posar tan de moda que milers d’espanyols van començar a jugar-lo. El règim franquista interessat a mostrar la cara amable de la dictadura, no va dubtar a beneficiar-se del prestigi cultural i intel·lectual que li reportaria la fama internacional de Pomar. El va esprémer jugant simultànies i certàmens, abusant de la figura infantil per als seus propis interessos. A la memòria col·lectiva queda el record que, en deixar de ser nen, deixà de jugar i caigué en l’oblit, però la veritat és que Pomar continuà ascendint als escacs temps després de ser considerat nen prodigi.

De jove, ja sense l’ajuda del govern, va viatjar durant tres anys per tota Amèrica, guanyant torneigs i diners a la mateixa velocitat que els dilapidava. Els diners no significaven res per ell, s’havia convertit en un home excèntric que només entenia d’escacs. En tornar a Espanya es va casar i va tenir set fills. Per sustentar la família es va fer funcionari de Correus, però no va abandonar la seva gran i única passió: els escacs.

Tot i la seva família nombrosa i la seva feina, va continuar jugant arreu del món, arribant el seu moment clau a l’Interzonal d’Estocolm de 1962, el torneig previ al campionat del món. Allà es va enfrontar completament sol als millors del món: els jugadors russos i Bobby Fischer, dels EUA. Havia arribat al zenit de la seva carrera, però l’esforç sobrehumà de preparar les partides sense gairebé poder dormir, el va trencar i li desencadenà una esquizofrènia.