El silenci d’Eivissa

Una producció de Archipiélago Indómito, La Perifèrica produccions i Volcán Producciones,
en coproducció amb IB3 Televisió.

Sinopsis

Eivissa és coneguda arreu del món per les seves platges paradisíaques i la seva vibrant vida nocturna, però la seva riquesa natural continua, en gran part, ignorada.

Aquesta illa mediterrània acull una biodiversitat única. L’expansió urbanística, el turisme massiu i la introducció d’espècies invasores com rates, moixos i serps estan alterant greument l’equilibri ecològic de l’illa i portant al límit de l’extinció algunes de les espècies més vulnerables i emblemàtiques de l’arxipèlag.

El Silenci d’Eivissa és un llargmetratge documental que narra aquesta crisi silenciosa. A través d’un seguiment visual i científic de les espècies autòctones i invasores, la pel·lícula mostra la lluita per la supervivència d’una biodiversitat en perill, mentre milions d’anys d’evolució natural podrien desaparèixer en silenci, entre el renou del turisme.

Les illes són autèntics laboratoris d’evolució, el brou de cultiu perfecte per al desenvolupament d’espècies úniques. Però també són molt vulnerables i poc resistents als canvis ràpids en el seu entorn, com els provocats per l’arribada de noves espècies depredadores no autòctones, que acaben amb les indefenses espècies locals.

A causa del tràfic il·legal o als accidents provocats per la globalització, la recent proliferació d’espècies invasores està posant en perill els fràgils ecosistemes insulars, i les espèciesmés emblemàtiques estan sucumbint ràpidament al setge.

Fins a 23 subespècies de sargantana habiten les aproximadament 60 illes i illots que conformen les Pitiüses. Separades per uns pocs metres de mar i milions d’anys d’evolució. És l’únic vertebrat endèmic d’Eivissa i Formentera. Un emblema de la biodiversitat de l’illa. La introducció i expansió d’espècies associades a l’activitat humana, com a rates, gats i la més recent invasió de serps, estan portant a les espècies més vulnerables i emblemàtiques a la vora de l’extinció.

Les primeres serps van arribar a Eivissa amagades en els racons d’oliveres centenàries, importats des de la península Ibèrica per a adornar les luxoses viles de l’illa. Els ofidis s’han estès ràpidament per tot el territori i els llangardaixos, indefensos davant aquests tenaços depredadors, estan sucumbint ràpidament. Les colobres d’assot, malgrat ser una espècie terrestre, una vegada conquistada l’illa principal, s’han aventurat a nedar. Aquest comportament mai descrit els està permetent colonitzar illots amb colònies, relictes d’ocells marins i poblacions de sargantanes.

Un equip de bioseguretat, especialitzat en l’erradicació d’espècies invasores a les illes Balears, està lliurant una batalla que, si dubten, podrien perdre. Malgrat ser líders mundials en el control d’aquestes espècies, els seus esforços i dedicació no semblen ser suficients per a detenir l’avanç dels ofidis, a pesar que cada any es capturen més de 3000 exemplars.

Per a les espècies que viuen aquí, algunes de les quals estan en perill crític d’extinció, aquest és un bastió important per a la seva supervivència, i aquests nous depredadors estan devastant les seves poblacions. Aliens a aquest desastre, els turistes segueixen de festa.

Milions d’anys d’evolució podrien desaparèixer silenciosament enmig de tant de soroll.