Els rastres fosforescents dels caragols

Títol: Els rastres fosforescents dels caragols

Durada: 54 min

Any: 2009

Gènere: Documental

VO: Català, castellà i francés

Versions: català, espanyol, anglès, francés, alemany

Target: Tots els públics

Direcció: Cesc Mulet

Guió: Cesc Mulet, Arnau Ruiz

Direcció de fotografia: Jaume Caldentey

Càmeres: Jaume Caldentey, Ángel García, Fèlix Bonnín, Bartomeu Amengual

Producció: Núria Cano

Edició i grafismes: Roberto Rodríguez

Música original: Kiko Barrenengoa i Fameliars

Una producció de La Perifèrica Produccions i TV Mallorca
amb Successió Miró i Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca
amb la col·laboració de IB3 / Televisió de les Illes Balears i TVC / Televisió de Catalunya
amb el suport de Govern de les Illes Balears. Conselleria de Presidència, Consell de Mallorca. Departament d’Economia i Turisme, Ajuntament de Palma, Obra Social “la Caixa”, RIU Hotels & Resorts.

El títol procedeix de la reproducció de l’obra de Joan Miró «Personnages dans la nuit suivant les traces phosphorescents des escargots», l’única il·lustració de l’article «Miró:Je travaille comme un jardinier» escrit per un jove critic d’art francès Yvon Taillandier que es publicà a la revista XXe siècle, el febrer de 1959 a Paris.

Taillandier nascut el 1926, deixa l’escriptura per entrar de ple al camp de l’art, com a pintor, muralista, escultor (www.yvon-taillandier.com)

El documental es va rodar a Paris, amb una entrevista a Taillandier; Palma, al taller Sert, Son Boter i la Fundació Pilar i Joan Miró; Barcelona, a la Fundació Joan Miró; Mont-roig, al Mas Miró; Gallifa, a la Fundació Artigas i a Nova York, al Moma.

El documental compagina les paraules de Taillandier amb traces biogràfiques de Joan Miró durant els anys 1956-1961.

L’any 1956 Miró va veure complert un bell somni disposant, als 63 anys, d’un gran Taller a Mallorca: el taller Sert.

La narració segueix l’ordre envolvent dels capítols del text Je Travaille comme una Jardinier: Tensió d’esperit. La música muda de les coses. Un punt de partida. El taller. Dos i dos no són quatre. Per a ser un home. Arribar a l’universal.

“que la meva obra sia com un poema musicat per un pintor” JOAN MIRÓ

Deixa un comentari