Una de les característiques que diuen que marca el caràcter dels mallor- quins és un cert sentiment fatalista que alguns autors atribueixen a les Germanies (1521-1523). La repressió d’aquest moviment revolucionari va ser tan intensa que el poble pla l’esborrà de la memòria popular com si es tractàs d’un vertader trauma psicològic. Precisament una de les proves d’aquest trauma està en el fet que no s’hagin conservat rondalles, contarelles, cançons, poesies o refranys sobre el conjunt d’esdeveniments que l’envoltaren, quan se’n conserven d’episodis històrics més antics, com els referits a Jaume I o sant Vicent Ferrer.
Si hi ha un capítol conflictiu en el si de la història de Mallorca, és el de les Germanies. Des del segle XVI, l’allau d’opinions a favor i en contra d’aquest fenomen ha estat notable.
Aquest és el sentit de Cas Obert. És un intent de relectura dels documents ja coneguts; a aquest efecte, s’ha de capgirar moltes vegades el sentit en què es redactaren certes informacions, s’han de rellegir, s’han d’entrecreuar amb altres que s’havien deixat de banda i s’han de cercar xarxes de relacions noves.
Amb aquest treball veurem que el moviment agermanat no va ser un fet gratuït i es pot relacionar amb els moviments dels agermanats a València dins la Corona d’Aragó, amb els Comuneros a la Corona de Castilla i per què no amb altres tan allunyats com l’hussita o les guerres pageses alemanyes.
500 anys després anem a contar, amb els mèdia del segle XXI, una pàgina prou desconeguda de la nostra història.