Miquela

Un curtmetratge documental de La Perifèrica Produccions, amb la col·laboració de l’Institut Cultural de les Illes Balears (ICIB) i el Consell de Mallorca. Dirigit per Núria Cano.

Miquela Rovira i la seva filla Emilia fugiren de Mallorca un mes després de l’assassinat del seu home, el batle de Palma, Emili Darder. Dues dones soles i rebutjades per la societat començaren una nova vida a l’estranger per retornar anys després, en ple franquisme, amb la vida refeta.

Aquesta és només una del miler d’històries anònimes que hem oblidat. Perquè els homenatges són pels seus homes, els qui moriren o assassinaren, als qui empresonaren. Aquest curt documental vol obrir la porta a totes les històries de darrere, de les dones valentes que sobrevisqueren i que guardaren la memòria. Elles no varen rebre homenatges i tampoc volien recordar ni parlar. Dones que van saber continuar vivint i aixecar a la família totes soles. No eren polítiques, no eren doctores, advocades o catedràtiques perquè la societat de l’època ho impedia. Eren dones invisibles i lluitadores.

Miquela treu a la llum la figura desconeguda d’aquesta dona que s’amagava després de la figura de Darder. La seva besnéta Núria Cano dirigeix el curtmetratge. «Aquest documental ha suposat la recuperació de la meva besàvia. Estava cansada que només es parli dels homes», explica Cano, besnéta de Miquela. La Miquela és la perdedora entre el bàndol perdedor, una veu silenciada que calia recuperar. El dia abans de l’afusellament, la Miquela va visitar el seu marit, molt malalt, i amb la seva filla, el van mentir i el van cobrir de petons: «Adéu, Emili, tornaré tan aviat com pugui». Van saber de la seva mort pels diaris i «la meva besàvia va haver de suportar una societat terrible, que la insultava pel carrer».