Marc Recha estrena el film intimista ‘La vida lliure’ ambientat a la Menorca de finals de la Primera Guerra Mundial

La vida lliure

Marc Recha, director de films com ‘Un dia perfecte per volar i Petit indi’, estrena aquest setmana el seu novè llargmetratge, ‘La vida lliure’, un relat intimista rodat íntegrament a l’illa de Menorca i que està explicat a través dels ulls d’una nena. La pel·lícula tracta temes com la lluita per la supervivència, l’anhel de llibertat a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, el combat contra la fam i la grip. En declaracions a l’ACN, Recha va afirmar que “a ‘La vida lliure’ la llibertat no rau en l’acció trepidant d’aventures, sinó en l’aventura de somiar”. Dos dels plats forts de la setmana són el retorn a la gran pantalla de Richard Linklater, el director de la celebrada ‘Boyhood’, amb ‘La última bandera’ i la cinta israeliana ‘Foxtrot’.

La cinta ‘La vida lliure’, que s’estrenarà a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, està protagonitzada per Sergi López, Miquel Gelabert i els joves actors Mariona Gomila i Macià Arguimbau, amb la participació especial de Núria Prims.Sergi López, també en declaracions a l’ACN, ha apuntat que el film parla del “necessari que és la ficció i la potència que tenen en l’imaginari les històries que ens inventem lligades als somnis reals que tenim”. Segons l’actor, la pel·lícula parla de com els nens descobreixen “el mon dels adults i el mon de la natura; fa un sol preciós, però també hi ha marines morts sota l’aigua”, ha afegit López. Recha ha indicat que aspectes que li interessava reflectir és ‘L’illa del tresor’, la novel·la d’aventures escrita per Robert Louis Stevenson, i “el tema del paisatge d’una Menorca inhòspita en un moment complicat amb l’arribada de la grip a l’octubre del 1918”. Allí hi viuen dos nens amb el seu tiet, l’onclo, ja que la seva mare va anar a Algèria a buscar feina.

En aquest context, la nena té molts anhels de llibertat. Una llibertat, ha explicat el director, que no es troba amb les accions sinó en els somnis i la imaginació. Al film hi ha moltes referències a les rondalles i llegendes que han passat de pares a fills. “Em vaig inspirar en un llibre del 1870 sobre els misteris del mar i a partir d’aquí imaginem un 1918 a Menorca on les notícies escassament circulaven fins que de cop en un mas perdut en una muntanya un sol llibre obre tot un univers”, ha explicat. A partir de la trobada, entra en joc “el món imaginatiu de la nena que pensa com pot ser lliure, viatjar i rescatar la seva mare que ha anat a Algèria a buscar feina”.

LA VANGUARDIA