Mrs. Death

Títol: Mrs. Death

Durada: 62 min

Any: 2021

Gènere: Documental

VO: Català / Castellà / Anglès

Qualificació: 7+

Direcció: Silvia Ventayol

Càmera, realització i edició: Jordi Pol

Direcció de producció: Núria Cano

Ajudants de producció: Xesca Rebassa

Música original: Jaume Compte

Disseny gràfic: Luis Ozonas

Etalonatge: Miguel Llorens

Postproducció de so: Iván Martínez-Rufat (Godfader)

Una producció de La Perifèrica Produccions i The Fly Hunter; en coproducció amb IB3 Televisió, la col·laboració de À punt i la participació del Institut d’Estudis Baleàrics

La mort ens provoca tanta por i confusió que a penes podem mirar-la a la cara. En les nostres societats asèptiques, el dolor i el sofriment, tendeixen a encobrir-se. Encara que no sempre va anar així. Fins més o menys la segona meitat del segle XX, i en llocs tan dispars com Europa, Llatinoamèrica i els Estats Units, va existir el costum de pintar i, més endavant, fotografiar als morts. Alguna cosa que avui pot semblar-nos macabre, tenia la seva raó de ser.

La representació dels difunts era una manera d’honrar i mitigar la pena per la mort d’un ser estimat. El documental, ‘Mrs. Death’, tracta de descobrir-nos aquesta antiga pràctica a través dels propietaris actuals dels retrats i dels que tenen encara la necessitat de visualitzar la mort, sigui mitjançant una foto o l’ús de la paraula.

Mrs Death

Premis

  • Secció Oficial al NYCIFIF Film Festival New York 2022
  • Secció Oficial Mostra de Cinema dones en escena 2022
  • Secció Oficial 5a edició del Festival d’Eivissa IBICINE
  • ESPIELLO International Ethnographic Film Fest Sobrarbe 2021: IAMS Prize
  • SOM CINEMA. Menció especial 2021
  • Premi Ciutat de Palma d’Audiovisuals 2021
  • Finalista al ETNOVIDEOGRAFICA-Museo Etnográfico de Castilla y León 2021

No fa gaire temps, la fotografia postmortem era una manera de mitigar el dolor per la mort d’un ésser estimat. El documental, ‘Mrs. Death’, tracta d’entendre aquesta pràctica a través dels posseïdors actuals d’aquests retrats i d’aquells que encara tenen la necessitat de visualitzar la mort.