Mrs. Death

La mort ens provoca tanta por i confusió que a penes podem mirar-la a la cara. En les societats actuals, el dolor i el patiment tendeixen a encobrir-se. Encara que no sempre va anar així. Fins més o menys la segona meitat del segle XX, i tant a Europa com a Llatinoamèrica i els Estats Units, s’acostumava a pintar i, més endavant, fotografiar als morts. Era una manera d’honorar els difunts i mitigar la pena per la mort d’un ser estimat. Mrs. Death ressegueix aquesta antiga pràctica a través dels propietaris actuals dels retrats i dels qui tenen encara la necessitat de visualitzar la mort, tant des de la fotografia o mitjançant l’ús de la paraula.

——–
Death causes so much fear and confusion that we can scarcely look it in the face. In today’s society, we tend to cover up pain and suffering. But it wasn’t always like that. Up until the middle of the 20th century, in Europe, Latin America and the United States, there was a custom of painting and, later, photographing the dead. It was a way of honouring the deceased and alleviating the grief caused by the death of a loved one. Mrs. Death is a window into this old practice thanks to contributions from owners of these portraits, who still feel the need to visualise death, either through photographs or by talking about it.