Títol: Postcard & Memories. Sol i turisme a Mallorca
Durada: 58 min
Any: 2017
Gènere: Documental
VO: Català i castellà
Calificació: Tots els públics

Guió i direcció: Pablo Bujosa, Cesc Mulet
Producció: Bàrbara Ferrer
Càmera i direcció de fotografía: Jaume Caldentey
Edició: Ángel García
Música original: Oídos Sordos
Grafisme: Luis Paadín
Una producció de La Periférica Produccions i Alé produccions, en coproducció amb TVE, TVC i IB3 Televisió, amb la participació del Consell de Mallorca i Agencia de Turisme de las Illes Balears
Sinopsi
La vida de Josep Planas és una vida marcada per la utopia turística. És també la vida d’un atleta accidental, la d’un empresari que topa amb l’èxit de manera casual, la d’un home que descobreix la poesia a través de la imatge. Josep Planas i Montanyà és, entre moltes altres coses, un fotògraf i un col·leccionista compulsiu. És també el fundador de Casa Planas. I als arxius de Casa Planas hi descansa una part important de la història del turisme a Espanya.
En realitat seria molt atrevit dir que Josep Planas va ser l’inventor de la postal. Va ser, no obstant, el primer a entendre que la seva elaboració s’havia de realitzar des d’una perspectiva industrial. Planas va obrir la seva primera tenda el 1947 i tancà la darrera el 2002. Després de quasi sis dècades d’activitat ininterrompuda, el seu arxiu dormita ara vora les ruïnes del vell cinema Lumière. Al magatzem de Sant Ferran hi ha la seva vida sencera: la passió per la mar, el descobriment del souvenir , una posta de sol amb quaranta anys d’història, un helicòpter, una corresponsalia –la de Televisió Espanyola- i els vestigis de vint-i-dos establiments dedicats a cultivar una fantasia col·lectiva: la del turisme com a forma d’evasió.
Postcards & Memories podria ser un documental sobre Josep Planas. I ho és, però també és un documental sobre la memòria, sobre el turisme, sobre la nostàlgia, sobre la misèria i sobre l’hedonisme, sobre l’oci i la diversió, sobre l’amor i el paisatge. És un documental sobre l’inqüestionable poder de la imatge i sobre la comercialització dels records, però també és un homenatge a una illa que ja no existeix…








Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.