Cesc Mulet, al AraBalears

foto paco noticia ARA“Em fascina el Juníper il·lustrat”

La Perifèrica estrena avui a IB3 un documental històric sobre el missioner mallorquí que fundà Califòrnia

GONZALO NADAL Palma.

“Podríem haver fet un documental dels anys mallorquins de Juníper, de la seva tranquil·la vida a Petra abans d’anar a missions o de la seva importància religiosa. Però no volíem caure en el provincialisme i contam la segona part de la seva vida, la que va transcórrer a terres americanes, i on va morir després d’evangelitzar i fundar Califòrnia en la que és considerada com la darrera conquesta de l’Imperi Espanyol. Però la figura de Juníper Serra és important, sobretot, per a Amèrica, pel que va fer allà fins que morí. De fet, és l’únic espanyol que és reconegut com un del pares de la pàtria nord-americana, i per això és l’únic espanyol present a la National Statuari Collection del Capitoli de Washington. És un personatge de dimensió universal”.

Ho diu Cesc Mulet, fundador de la productora La Perifèrica i director i coguionista de Fra Juníper, l’home que caminava (1713-1784) , un llarg documental historicodivulgatiu sobre la figura del missioner mallorquí, del qual enguany se celebren els tres-cent anys del naixement. L’espectador descobrirà el Juníper aventurer i més il·lustrat, i passatges desconeguts, però mai amagats, de la seva vida a la Nova Espanya del segle devuit. El títol ja dóna pistes:”Molta gent no sap que Juníper recorregué cinc-cents quilòmetres a peu fins a arribar a Mèxic, malgrat que disposava d’una mula. Era un franciscà menor i no volia privilegis pel fet de ser menat pel rei. Però, per mi, això tampoc no és el més fascinant d’aquesta figura històrica; ho és la seva mentalitat il·lustrada. Era catedràtic i un home molt culte ja quan deixà Petra a trenta-sis anys. Era un exponent de la Il·lustració i del Segle de les Llums i, malgrat això, partí cap allà a evangelitzar. Se’n va anar un dia de Petra i ja no tornà. Ni tan sols avisà els seus pares”, explica aquest autor audiovisual fascinat per la història, qui remarca: “Sí, i de fet és durant el procés de documentació abans de rodar quan més gaudesc d’aquesta feina. Saps quin fou el principal problema que tingué en la seva tasca? No fou la duresa del viatge per mar i després a peu, ni tampoc la resistència dels indígenes, foren els soldats de la corona de Carles III encarregats de protegir-lo”.

Llicenciat en psicologia, aquest inquer inquiet fundà al 1997 La Perifèrica, una productora mallorquina que s’ha caracteritzat per afrontar projectes ambiciosos i amb vocació de sortir fora. D’això ve el seu nom, i d’això es tracta, de “veure el món des de la perifèria”. Del seu equip han sortit pel·lícules , documentals, espots i sèries de televisió, totes peces audiovisuals que sempre s’han caracteritzat per cuidar molt la realització i la transcendència artística, humana o històrica dels personatges. “Ens diuen els ‘rars’ d’aquest sector a Balears. Per nosaltres, no es tracta de fer el típic producte que teòricament agrada a l’audiència. Pensam que es pot seduir l’espectador també des de la bellesa, l’art o la literatura”.

La Perifèrica, entre altres, ha produït el llargmetratge Yo (premi Film Revelació al Festival de Canes 2007), els documentals Mar de fang sobre Miquel Barceló, Joan March, de mal nom en Verga iPhantasticus sobre Ramon Llull, a més de les sèries de televisió Un lloc enlloc i Palma, pam a pam .

Pròximament estrenarà un documental musical sobre l’Studium Aureum, i dos més, un sobre Chopin i un altre sobre Toni Catany, ja són al cap de Cesc Mulet: “Els farem, tots dos. Ja cercarem el financament. Feia anys que deia a Toni: ‘Hem de començar a rodar…”. Ja no hi valen excuses. Fra Juníper, l’home que caminava és una coproducció internacional. Produïda per La Perifèrica (Palma), en col·laboració amb Batabat (Barcelona) i La Maroma (Mèxic D.F.), inclou la participació d’IB3, TVC, TVE i Canal 22. Un petit miracle en els pitjors moments del sector: “Que com ho aconseguim? Doncs moltes vegades fent feina sense cobrar. Som creatius i no deixam que la crisi ens impedeixi produir i contar històries, i si per fer-ho bé has d’anar a rodar a l’altra part del món, es fa”.

Notícia al AraBalears.cat