La mostra, feta a partir del material amb què van donar forma al curtmetratge del mateix nom, inèdit a l’estat espanyol, s’inaugura divendres horabaixa al museu Can Planes de sa Pobla.
“Qualsevol procés creatiu comença amb un full en blanc”, explica el documentalista Cesc Mulet. “Tant si un és enginyer com si és dibuixant, tots ens hem d’enfrontar al full en blanc amb les nostres referències i amb les nostres quimeres. I la història de CARBÓN parteix d’aquest full en blanc”. Si amb el documental Dibuixant Max Mulet transitava els conceptes, temes i idees que teixeixen la trajectòria d’un dels grans referents del còmic contemporani com és Francesc Capdevila, Max, amb el curtmetratge CARBÓN varen satisfer la curolla de fer una historieta audiovisual amb què el cineasta i el dibuixant s’enfrontaven, de manera conjunta i definitiva, al full en blanc.
Traspassar la pantalla
“El vàrem rodar al Centre d’Investigació Escènica de Sineu i el vàrem estrenar al Canadà, al Festival FIFA de Montréal, però aquí continuava inèdit”, conta Mulet, “i amb motiu de la invitació que vàrem rebre a participar en el Crestatx Poètic vàrem pensar que seria un bon moment per estrenar-lo i, per què no, organitzar una exposició que permeti traspassar no sols el paper en blanc, sinó també la pantalla”. Així, a l’exposició que s’inaugura divendres 7 de juliol a les 20 h al museu Can Planes no només s’hi pot veure de manera continuada el curtmetratge, de 19 minuts de durada, sinó també diferents materials que hi estan relacionats, des del mobiliari fins a fotografies i un original fet pel mateix Max durant el rodatge. L’exposició estarà a sa Pobla durant el mes de juliol i la intenció és que es pugui veure a altres ciutats com Palma, Barcelona i Madrid durant la tardor d’enguany.
La història del dibuix
CARBÓN va néixer en paral·lel del procés creatiu que Max va fer mentre preparava Rey Carbón, obra publicada per Ediciones La Cúpula on el dibuixant fila la història i l’essència del dibuix des de la seva més mínima i primitiva expressió. “És tot molt poètic”, afirma Mulet, “perquè al final tot parteix de la llegenda amb què Plini conta la història del dibuix i de la pintura: l’estimada que s’ha d’acomiadar del seu estimat i, gràcies a una espelma encesa que projecta l’ombra de l’estimat, en pot repassar el contorn i retenir-lo, ni que sigui un poc, amb el dibuix que en queda a la paret”. Amb aquest punt de partida i amb els mínims elements, Max i Cesc Mulet han construït no només un curtmetratge, sinó tot un plantejament artístic que gira al voltant del procés creatiu i del diàleg que s’estableix entre ells dos a partir d’aquest procés. Una història conceptual i referencial, que deixa via lliure a la imaginació i alhora la sacseja, gràcies als elements fonamentals: el full en blanc i la retxa de carbó amb què comença tota història.
Deixa un comentari